Tornar a  Conte/ índex

Aquesta és la història de la Tuga, una tortuga mediterrània de la serra de l'Albera.

I que és l'Albera?

L'Albera és la porció més oriental del Pirineu, allà on la serralada arriba fins a la mar mediterrània, entre Alt Empordà i el Roselló.

Aquest és l'únic indret de tota la península Ibèrica, i un dels pocs d'Europa, on encara queden tortugues mediterrànies en llibertat.

I vet aquí que un bon dia, a l'inici de la primavera, passats ja els freds de l'hivern, quan els primers falciots sobrevolaven les vinyes i les flors començaven a despuntar...

-Caram! Si ja som a la primavera. Quin tip de dormir que m'he fet!

I és que quan fa fred les tortugues s'estimen més estar-se amagades dormint que no pas sortir i moure's feixugament.

D'això se'n diu hivernació. La caloreta de la primavera s'encarrega de tornar-les a despertar.

-Uhm! Que agradable que és veure les flors de nou i sentir el cant dels ocells... Però potser que busqui alguna cosa per menjar.

Després de passar la hivernació, les tortugues necessiten recuperar energies, ja que aviat s'acosta l'època de l'aparellament i la posta dels ous.

 

-Com m'agradaria poder volar!

Va pensar la Tuga tot mirant una parella d'abellarols, acolorits missatgers de la primavera.

Però la Tuga no era l'única que tenia gana. La senyora Guilla estava morta de fam. I tot i que no era el seu plat preferit, no era pas qüestió de desaprofitar un àpat com aquell.

Va ensumar la Tuga que s'havia amagat aterrida dins la seva closca, i va pensar...

-En un tres i no res m'hauré menjat aquest animaló!

Mentre, la Tuga, tremolava de por dins la seva closca, sense gosar treure ni una pota.

Però rosega que rosegaràs, la Guilla no aconseguia clavar-li queixalada, i és que les tortugues tenen la closca molt dura per a poder-se protegir dels seus enemics. Tot sovint, a les tortugues grans, se'ls pot veure a la closca les rascades i mossegades que els han fet les guilles i altres animals tot intentant menjar-se-les, sense aconseguir-ho.

Si la Tuga hagués estat més joveneta, possiblement la Guilla hauria pogut trencar-li la closca i menjar-se-la, ja que quan són joves, les tortugues encara no tenen la closca ben dura.

Finalment, però, cansada i amb mal de queixal, la Guilla va desistir del seu intent de cruspir-se-la i va pensar que era millor enterrar aquella peça, esperant que potser passats uns dies s'hauria estovat.

I així ho va fer

Quan la Guilla va marxar, la Tuga va aconsseguir sortir del forat on havia estat enterrada.

-Maleïda Guilla! Em pensava que se'm menjaria.

Quina por que he passat! Sort de la meva closca...

Tornar a inici