Tornar a  Conte/ índex

Un bon dia, ja ben entrat l'estiu, la calor era molt forta i totes les herbes dels voltants eren ben seques. Caminava la Tuga buscant alguna cosa tendra per menjar, quan de sobte:

-Corre, corre! -digué el conill tot saltant per damunt de la tortuga.

-Que passa? -preguntà la Tuga.

Però el conill ja era massa lluny per respondre.

-Ei! Però què els passa senyores Perdius? -va preguntar la Tuga.

-Corre, no t'aturis! -li respongueren.

-Gira't i ho veuràs! -li digué el llangardaix sense parar de córrer.

Oh, quin desastre!

Tot el bosc era en flames. Alló més que un incendi semblava l'infern.

Potser una cigarreta mal apagada, potser algun excursionista despistat que volia fer la costellada, no se sap com, però un gran foc forestal amenaçava el bosc i tots els seus habitants. I és que al bosc no es pot jugar amb foc.

"Brruuuum!", un avió anti-incendis travessava el fum intentant desesperadament evitar que les flames avancessin.

-D'aquesta no me'n surto, d'aquesta no me'n surto!

S'anava repetint la pobre Tuga mentre fugia del foc tan depressa com la seva feixuga closca li permetia, sentint l'escalfor de les flames a la seva pell.

Bombers i voluntaris havien fet tot el que havien pogut per apagar aquell terrible incendi.

Però a l'estiu, quan tot està ben sec, les temperatures són altes i a sobre bufa una mica de tramuntana, es fa molt difícil d'aturar un incendi forestal. És per això que a l'estiu no s'ha de fer foc al bosc sota cap concepte.

Passada una estona el foc ja era ben lluny, però tot aquell troç de bosc, la llar de la Tuga, havia quedat calcinat.

Que se n'havia fet de la Tuga? S'havia cremat enmig d'aquellhorrorós incendi?

Finalment quan ja es pensava que no ho aconseguiria, va trobar refugi sota una gran pedra.

Això li va salvar la vida.

La lentitud de les tortugues fa que davant d'un incendi tinguin molt poques possibilitats de sobreviure. Les que ho aconsegueixen acostumen a tenir greus ferides del foc a la seva closca, i a més, passat el foc, els és molt difícil trobar menjar.

-Quin horror! I ara què faré? On trobaré menjar i refugi? -la Tuga va exclamar, tot mrant desolada el trist panorama que havia deixat el pas del foc.

Uns metres enllà va trobar la closca calcinada del que va ser el seu company. Ell no havia tingut tanta sort. Com moltíssimes altres tortugues, havia mort engolit per les flames.

-Adeu, Tegu, no t'oblidaré mai.

Tota pansida i desanimada va començar a caminar.

Va caminar i caminar durant quilòmetres, a través d'aquell paisatge negre i devastat que hores abans bullia de vida, sense adonar-se que tot d'una estava travessant una carrtetera.

-Badoc! A veure si t'hi mires quan condueixes!

Uff, que just que m'ha anat.

Malgrat ser molt dura, la closca de les tortugues no ho és prou com per poder soportar el pes d'un cotxe. És per això que si mai conduïu per un camí o carretera de l'Albera heu d'anar molt en compte de no atropellar una tortuga.

Tornar a inici