Tornar a  Conte/índex

Ja gairebé de nit es troba el Porc Senglar.

_Hola noia! Per la cara que fas, tu deus venir de la zona cremada. Ja pots ben dir que has tingut molta sort.Però estigues tranquil·la que aquest indret no ha cremat. Aquí trobaràs menjar.

-Gràcies senyor Senglar, aneu amb compte.

Aquella nit la Tuga va dormir al ras. El lloc li era desconegut i estava massa cansada per a posar-se a buscar un refugi.

Tot i estar trista per tants companys que havia perdut, se sentia afortunada d'haver pogut escapar del foc i estar viva.

L'endemà al matí, la Tuga es va llevar amb un sentiment molt estrany. Per una banda estava trista per tot el que deixava enrera, però per l'altra la gana l'empenyia a buscar nous horitzons. I nous perills.

Tot i la son i el cansament va començar a explorar aquell nou territori.

Va caminar perduda molta estona, travessant olivars i turons desconeguts. Cap al migdia va tobar una vall plena de vinyes.

-I què en són de bons, aquests raïms!

L'estiu s'acabava. Les primeres pluges arribaren a l'Albera, les plantes assedegades agraïen aquest regal del cel, hl'herba groga de la sequera estival començava de nou a verdejar. I és que amb l'aigua la vida es renova. I la terra s'estova...

Recordeu aquells ous que va pondre la Tuga i que es van poder escapar d'ésser menjats pel Gorjablanc gràcies al Duc?

Doncs bé, si fa no fa tres mesos després, ja era hora que en neixessin les tortuguetes. Gràcies a l'aigua de la pluja, les petites van poder trencar la resseca i dura capa de terra que les cobria i van sortir a la superfície.

Les tortugues no tenen cura de les seves cries. És per això que els nounats s'espavilen tot sols des del primer dia de vida, tot i ser ben menuts.

Tornar a inici