Tornar a  Conte/índex

La família, per fi, es va adonar de l'estat de la Tuga, que dia a dia anava empitjorant.

Llavors es van reunir i van reconèixer que no havien actuat bé enduent-se la Tuga del bosc, que s'havien deixat endur per la il·lusió del moment, sense aturar-se a pensar en allò que significava per a la Tuga. I van pensar que calia fer-hi alguna cosa.

-No podem deixar-la anar en el seu estat. I si està malalta i contagia les altres tortugues del bosc? -va dir la mare.

-Ja ho sé! -va dir el pare -la portarem al Centre de Reproducció de Tortugues de l'Albera, a Garriguella. Ells sabran què cal fer-hi.

Dit i fet. Aquell cap de setmana van agafar el cotxe i cap a Garriguella falta gent!

Un cop van arribar allà, en Jordi, el petit de la família, va fer entrega de la Tuga. Va ésser un mal tràngul per a ell, ja que se l'estimava molt, però a l'hora comprenia que allò era el millor per a la tortuga.

Després que el veterinari l'examinés i comprovés que l'únic que tenia la tortuga era anyorança, la van dur a l'interior del recinte.

De seguida la Tuga va reconéixer l'olor de les flors i les herbes que tan familiars li eren. Tornava a ser a la seva terra.

Va acabar de recuperar els ànims quan va trobar diverses companyes que com ella havien tingut una història similar. Alguna d'elles tenia visibles les ferides d'aquell espantós incendi que encara recordava la Tuga.

Passat un temps d'estar al Centre, ja ben recuperada i acostumada altra vegada a l'alimentació natural, la Tuga va ser alliberada a l'Albera amb unes quantes companyes més.

Això sí, abans de ser alliberades van passar un estricte control per comprovar el seu bon estar de salut, ja que el risc d'encomanar malalties és molt elevat.

Així doncs, sanes i estàlvies, la Tuga i companyia van retrobar la llibertat, desitjoses de reconquerir les valls de l'Albera.

La Tuga caminava de nou brolla amunt i avall, feliç de sentir-se lliure i tranquil·la, lluny de l'estrés de la civilització.

Un bon dia es va trobar una petita tortuga, qui sap si la seva pròpia filla...?

-Hola petitona, quina edat tens?

-Doncs ara fa un any que vaig néixer. I tu, quants anys tens?

-Ja ni me'n recordo -va respondre la Tuga -Això de viure tants anys i tantes aventures fa que acabis perdent el compte.

De nou havia retrobat la pau i la felicitat perdudes des de feia tant de temps. Aquella, i cap altra, era la seva llar.

Tot i el perill de topar-se amb un incendi, un cotxe o una persona insensible capaç d'endur-se-la a casa, la Tuga, estava convençuda que, per sobre de tot, volia viure a l'Albera. I per molts anys!

Si algun dia passeges per l'Albera i trobes una tortuga, no oblidis de cap manera la història de la Tuga.

Tornar a inici