L'Albera: Paratge natural d'interés nacional

La serra de l'Albera és el nom que rep el tram més oriental dels Pirineus, des del coll del Pertús fins a la mar. Constitueix un espai geogràfic amb una personalitat ben definida que forma una unitat ecològica i de paisatge, típicament mediterrani. Separa les grans planes de l'Empordà i el Roselló i des del 1659, pel tractat dels Pirineus, la seva carena forma part de la línia fronterera franco-espanyola. Té uns 25 km de llargada i els seus cims culminants són el Puig Neulós (1257m), el puig dels Pastors (1167m), el puig dels Quatre Termes (1127m) i el pic de Sallafort (975m), des d'on perd ràpidament alçada i acaba en una façana marítima molt retallada, amb grans penya-segats. Forma part del sector granítico-esquistós d'origen metamòrfic dels Pirineus, i es caracteritza per la presència de collades de poca altitud, com les del Pertús o de Banyuls, passos naturals ben accessibles que travessen camins d'origen antiquissim. Hi ha zones de paisatge granític de gran bellesa i espectacularitat.

La necessitat de protecció d'alguns dels ecosistemes de la serra de l'Albera es troba ja en un pla territorial elaborat per la Generalitat de Catalunya el 1931. Però no fou fins el 1986 que el Parlament català declarà (llei 3/1986, de 10 de març, desenvolupada pel decret 101, de 20 de febrer de 1987) paratge natural d'interés natural determinats terrenys del vessant sud de la serra de l'Albera, al sector nord de l'Alt Empordà. Té una superfície total de 3428ha dividides en dos sectors, el de Requesens-Baussitges, que va des del pic de Llobregat fins el pla de les Eres i comprèn la vall de capçalera del riu Anyet (terme de la Jonquera) i l'alta vall de l'Orlina (Espolla), i el de Sant Quirze-Balmeta, des del puig de la Calma fins el coll del Teixò, que comprèn la vall de Sant Quirze (Rabós d'Empordà). Dins el primer (2.639ha) hi ha el castell de Requesens, restaurat totalment a la fi del s.XIX per la familia Rocabertí, i part de l'antic terme rural de Baussitges, i dins el segon (789ha) les ruïnes encara imposants de l'antic monestir de Sant Quirze de Colera.

El paratge natural comprèn dins el seu perímetre dues reserves naturals parcials. La primera, a la capçalera de l'Orlina, amb una superfície de 395ha, té per finalitat la protecció de les fagedes i rouredes que hi ha entre el coll dels Emigrants i el pic de Sallafort, les més orientals dels vessants sud dels Pirineus. La segona, entre la vall de Sant Quirze i la capçalera de la riera de la Valleta, amb 580ha, té per finalitat la protecció de la fauna herpetològica, concretament la tortuga mediterrània; fou ampliada el 1987 amb 680ha exteriors al perímetre del paratge natural, al límit SO. Als vessants N de la serra, en territori d'administració francesa, és territori protegit la reserva natural del bosc de la Maçana, entre el puig dels Quatre Termes i el pic de Sallafort.

Tornar a inici