Patrimoni històric i monumental

La serra de l'Albera que té els colls més baixos de tots els Pirineus, ha estat de sempre lloc de pas entre els pobles i cultures d'Europa i la península ibèrica, però també lloc d'establiment humà. Als seus vessants meridionals ha ha una de les concentracions més importants de monuments megalítics de Catalunya, amb una cronologia entre el neolític mitjà i el calcolític(3.500-1.800 aC). Al terme de la Jonquera es destaquen els dòlmens de Canadal, del Mas Baleta, dels Mesclants, del Pedreguer o els dòlmens i menhirs dels Estanys; al d'Espolla, els dòlmens de la Cabana Arqueta -un dels més grans de l'Albera-, de la Font del Roure, d'Arreganyats i del Barranc -amb una llosa de coberta amb gravats insculpits-, el menhir de Castellar o la necròpolis hallsttàtica dels Vilars, i a Rabós d'Empordà, els dòlmens de la Coma de Felis, de les Comes Llobes, del Solar de'n Gibert o el menhir del Mas de Roquer. Molt aprop, a Sant Climent Sescebes, hi ha el notable dòlmen de la Gutina i el menhir de la Murtra o Pedra Gentil.

Els colls de Panissars i del Pertús, tots dos al terme de la Jonquera, són els passos més transitables de tota la serra, travessats per camins importants des de temps molt remots. A la ratlla fronterera amb França hi ha les ruïnes de l'antic monestir de Santa Maria de Panissars (s.XI), que tingué una funció d'hospital de camí; excavacions arqueològiques recents han posat al descobert vestigis de la calçada romana i grans blocs de pedra que han estat identificats amb les restes dels Trofeus de Pompeu a la Via Domitia - Via Augusta (S.I aC).

Hi ha un ric patrimoni d'art romànic, l'estil propi de l'alta edat mitjana, època en que es consolidà el poblament del sector. Dins l'àmbit del paratge, el monument més notable és l'antic monestir benedictí de Sant Quirze de Colera, documentat des del s.X, del qual resta la magnífica església basilical i vestigis del claustre, dependències monàstiques i fortificacions; prop seu hi ha l'antiga parròquia de Santa Maria de Colera, també romànica, tot dins el terme de Rabós, a la vall de Sant Quirze. També cal notar l'ermita de Santa Llúcia (s.XII-XIII, abans parròquia de Sant Miquel de Solans), l'església de Sant Julià dels Torts (s.XII-XIII) i l'interssant exemplar preromànic de Sant Pere del Pla de l'Arca (s.X), a la Jonquera; les antigues parròquies de Sant Martí de Baussitges (s.X) i de Sant Genís d'Esprac (s.XII-XIII), preromànica i romànica respectivament, a Espolla; o l'ermita de Sant Quirc i la parròquia tardorromànica de Sant Julià (s.XIII-XIV) a Rabós d'Empordà.

Al terme de la Jonquera, dominant estratègicament els colls de la serra de l'Albera, hi ha les restes del castell de Rocabertí, d'un llinatge nobiliari, vinculat al comtat de Peralada, que tingué un paper destacat en la història de Catalunya. Posseïen també el proper castell de Requesens, al sud del Puig Neulós, que fou reformat a la fi del segle XIX a la manera fantasiosa pròpia de l'anomenat romanticisme arquitectònic que havia posat en voga a França Viollet-le-Duc; prop seu hi ha el santuari de Santa Maria de Requesens (s.XVIII), centre de devoció popular. Un tercer castell del terme era el de Canadal, del qual resten notables fortificacions dels segles XIV-XV. Podem admirar belles mostres d'arquitectura populars i casals senyorials a la Jonquera -la Posta Reial, Ca l'Armet i Can Laporta-, a Espolla -castell d'Espolla i casa dels Marquesos de Camps- i a Rabós d'Empordà.

Tot l'Empordà és una regió riquíssima en patrimoni monumental i històric. Al sector més proper al paratge natural destaquem les imposants restes del monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, les belles poblacions de la costa del cap de Creus -el Port de la Selva, Cadaqués, Roses-, la ciutat de Figueres amb el conegut Teatre-museu Dalí o el veí monestir de Vilabertran, els conjunts monumentals de Peralada o de Castelló d'Empúries, entre molts altres indrets d'interés. Són moltes les festes populars i religioses que se celebren, especialment les festes majors als pobles -amb sardanes, cercaviles, focs d'artifici etc.- i els aplecs a santuaris i ermites.

Tornar a inici