Vegetació

La serra de l'Albera presenta una vegetació de transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca, de caràcter eurosiberià -faig, avet, grèvol etc.- i les més típicament mediterrànies. Les comunitats vegetals dels dos sectors del paratge natural són totalment contraposades: mentre que a l'occidental (Requesens-Baussitges) el bosc cobreix totalment el territori llevat de les parts més altes, on predominen els prats i els roquissars, a l'oriental (vall de Sant Quirze) domina el matollar, llevat d'unes poques àrees arbrades.

Als punts culminants del sector Requesens-Baussitges trobem prats amb petites mostres arbustives molt aïllades com el ginebró (Juníperus communis), el grèvol (Ilex aquifolium) o el roser salvatge (Rosa canina). A mesura que es perd altitud, apareix el bosc de faig (Fagus sylvatica), que domina sobretot a les zones obagues, més humides amb un sotabosc molt escàs.

El roure de fulla gran (Quercus Petraea), el roure martinenc (Quercus pubescens) i l'alzina (Quercus ilex) ocupen l'estrat arbori de les zones d'altitud intermèdia. En aquests nivells també trobem extensos boscos de castanyers (Castanea sativa). El vern (Alnus glutinosa), el freixe de fulla petita (Fraxinus angustifolia) i, més rarament, el bedoll (Betula pendula) ocupen els marges dels rierols que davallen dels cims de la carena. A les zones més baixes trobem extenses àrees de sureres (Quercus suber), amb el típic sotabosc mediterrani.

Una interessant mostra botànica d'aquest sector de Requesens-Baussitges són les petites comunitats de blades i aurons blancs i negres (Acer opalus, A.campestre i A.monspessulanum), oms i omes (Ulmus minor i U.glabra), grèvol (Ilex aquifolium), arboç (Arbutus unedo) i altres espècies arbustives. Els pins i les coníferes en general són escassos però hi trobem exemplars aïllats d'avet (Abies alba) i algunes petites comunitats de cedres (Cedrus sp.). Com a curiositat citem alguns exemplars de taxodi o xiprer dels pantans (Tachodium distichium) localitzats al petit embassament de Requesens; és un arbre originari de les zones pantanoses d'Amèrica del Nord, plantat pels Rocabertí en restaurar el castell.

Al sector de la vall de Sant Quirze i alta vall de la riera de la Valleta, la massa arbrada, molt escassa, és només representada per bosquets de sureres (Quercus suber) i alzines (Quercus ilex). Aquesta àrea, com quasi tota la part oriental de la serra de l'Albera, es troba molt desforestada a causa dels incendis que de manera endèmica s'hi han anat produint. El sotabosc típic de la surera, sobretot de bruc (Erica arborea) i altres espècies heliòfiles, ha estat substituït per un dens mantell vegetal format principalment per la gatosa (Ulex parviflorus), l'argelaga negra (Calicotome spinosa), les estepes negres, borrera i blanca (Cistus monspelienses, C.salviifolius i C.albidus), l'aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) etc, que constitueix una mostra del procés de degradació de l'ecosistema.

Seguint el curs dels petits rierols trobem també comunitats de verns (Alnus glutinosa) i freixes de fulla petita (Fraxinus angustifolia), i exemplars aïllats de castanyers (Castanea sativa).

Tornar a inici