Fauna

La fauna presenta espècies pròpies del perímetre circummediterrani i també altres de caràcter eurosiberià, pròpia de les zones de muntanya i de la Catalunya humida.

Pel que fa als mamífers, hi destaca el porc senglar (Sus scrofa), amb una densitat força elevada. La guineu (Vulpes vulpes), el teixò (Meles meles), el gorjablanc o fagina (Martes foina) o la geneta (Genetta genetta) habiten a tota la superfície del paratge natural. El gat salvatge (Felys silvestris) només es troba al sector de Requesens-Baussitges, on també han aparegut recentment exemplars de mufló (Ovis musimon), agrupats ja en famílies reproductores. Entre els micromamífers trobem el liró gris (Glis glis), la rata cellarda (Eliomys quercinus), el ratolí espiguer o de les collites (Micromys minutus), la rata d'aigua (Arvicola sapidus) o el talpó muntanyenc (Microtus agrestis).

Per tota la serra de l'Albera habita una raça bovina autòctona, veritable tresor faunístic endèmic de la zona. S'anomena vaca fagina o vaca de l'Albera, de fenotip petit (1,10 a 1,25m d'alçada), resistent al fred i molt sensible a la calor de l'estiu, que viu en règim de llibertat total i s'alimenta sobretot del fruit del faig -d'on ve el seu nom. De producció càrnica escassa, s'havia anat substituint per espècies més productives, però actualment s'han posat en marxa accions des de l'administració per tal de recuperar aquesta raça.

Tenen també molta importància des del punt de vista faunístic els ocells. Destaquem l'àliga daurada (Aquila chrysaetos), l'àguila cuabarrada (Hierateus fasciatus), l'esparver (Accipiternisus), l'astor (Accipiter gentilis) i el duc (Bubo bubo), entre els ocells rapinyaires, juntament amb el xoriguer petit (Faco naumanni), que havia desaparegut del paratge i que ha estat reintroduït amb èxit a la vall de Sant Quirze. Són també pobladors habituals ocells de bosc com el picot garser gros (Dendrocopos major), el pela-soques blau (Sitta europaea), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), el gaig (Garrulus glandarius) o les diverses espècies de mallerengues. Als rierols trobem la merla d'aigua (Cinclus cinclus) i el blauet (Alcedo atthis) i, a les zones més altes de la carena, el corb (Corvus corax) i el pela-roques (Tichodroma muraria); aquest, molt escàs, habita els penyasegats.

La serra de l'Albera té una de les faunes herpetològiques més interessants de Catalunya, amb espècies de distribució eurosiberiana com la granota roja (Rana temporaria), el llangardaix verd (Lacerta viridis), la serp verda i groga (Coluber viridifavus) o la serp d'Esculapi (Elaphe longissima), que es distribueixen per les zones altes i obagues i que arriben a entrar en competència amb les espècies de distribució meridional o ibèriques, com el llangardaix comú (Lacerta lepida), la sargantana (Psammodromus algirus), la granota verda (Rana perezzi), la colobra de Montpeller (Malpolon monspessulanus) i la colobra escalonada (Elaphe scalaris). Als cursos d'aigua trobem també la tortuga de rierol (Mauremys caspica), però és la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) l'espècie més important des del punt de vista faunístic de tot el paratge, ja que es tracta d'una espècie relicta en el conjunt de la península ibèrica.

Tornar a inici