La Rufa, anagrama del Parc Natural de l'Albera

És costum que els espais naturals protegits adoptin com anagrama una imatge que representi l'indret. En la majoria de casos es fa servir la imatge d'un animal, com és el cas de l'ànec roncaire al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà o el picot negre al Parc Natural del Cadí-Moixeró. Altres han adoptat elements significatius que s'aparten del món animal, com és el cas del Parc Natural de la Zona Volcànica de La Garrotxa que ha optat per la silueta d'un volcà.
En el cas del Parc Natural de l'Albera, la Junta Rectora també va creure en la necessitat de tenir-ne un que fos representatiu. En les discusions prèvies, els membres de la Junta teniem més o menys assumit que l'anagrama que adoptaríem no s'allunyaria massa dels elements clàssics com la tortuga mediterrània, el faig, els dólmens, la vaca fagina etc. Però ens va sorprendre gratament l'anagrama ideat per en Josep Maria Dacosta i Eloi Pérez, en el que es representava la silueta d'una part de l'Albera amb un núvol allargassat al damunt. La tria va ser fàcil, es va adoptar aquest, convertint-se així en el primer espai natural protegit de Catalunya que té com anagrama un element meteorològic, un núvol.

Un núvol allargassat: la rufa

Una imatge freqüent des de la plana empordanesa és veure la carena de l'Albera coronada per un núvol llarg que s'hi col·loca al damunt, tapant quasi sempre el Puigneulós, cim culminant de la serra. Aquest núvol, la gent de la zona l'anomenem rufa o també anguila per la seva forma.

Aquest núvol tan propi del nostre paisatge es sol formar després del pas d'un front més o menys plujós que travessa el país d'oest a est. Quasi sempre després d'aquest pas es sol originar una entrada d'aire de nord, de tramuntana. Aquest vent que comença a bufar després del pas del front és encara molt humit i bastant fred i xoca amb la serra de l'Albera de forma perpendicular. La humitat d'aquest vent es condensa al llarg de tota la part més culminant de la serra, originant aquest núvol allargassat, la rufa.
Si la tramuntana augmenta o persisteix es torna cada vegada més seca i fa desaparèixer el núvol. Es per això que normalment quan apareix la rufa és senyal de tramuntana.
Aquest fenòmen meteorològic té també unes conseqüències biològiques. La humitat condensada possibilita un microclima que afavoreix la formació de les fagedes a les parts elevades de l'Albera. L'aparició de la rufa en els dies freds d'hivern, quan la temperatura és inferior als zero graus, fa que tot el paisatge quedi gebrat. Arbres, arbusts i plantes apareixen absolutament recoberts d'una capa de gel, oferint un paisatge blanc i sorprenent per la seva bellesa.
Des de fa alguns anys, la pastisseria l'Albera de la Jonquera, elabora unes galetes anomenades rufes. Tenen la forma allargassada del núvol i contenen aromes de diferents herbes de la zona. La pastisseria les comercialitza en unes capses de cartró d'encertat disseny.

Joan Budó, 1999

Tornar a inici