La tortuga mediterrània: Factors de regressió de l'espècie

Factors de regresió:

Una sèrie de característiques corològiques fan de l'Albera un massís únic i de transcendental importància a la regió biogeogràfica de la mediterrània occidental, que ha permès al llarg del temps geològic la presència d'illots relictes d'espècies en regresió, com la tortuga mediterrània (Testudo hermanni).
Els aspres de l'Albera i serra de Balmeta fan alhora de nucli de recolliment i focus d'expansió per la fauna meridional de diferenciació bètico-rifenya -o nordafricana- i centroeuropea-termòfila, durant les oscil.lacions eustàtiques de la Mediterrània. En l'actualitat, com a període calent i de transgressió marina, un seguit d'espècies, sobrevingudes al nou període, s'ha refugiat a redós de la serra de l'Albera i de la Balmeta, on hi resten en forma de poblacions relictuals. Pel que fa a la Tortuga mediterrània, la presència en nuclis residuals ha estat ocasionada per una regresó que té els seus inicis a partir dels S.X al XIV. L'extensió dels cultius, lligats al creixament demogràfic, caracteritza aquest període.. La roturació agrícola té un paper important en relació amb la seva actual distribució, ja que provoca la reducció i aïllament de les poblacions cap a zones muntanyoses adjacents, impròpies per al cultiu.



 

Però en realitat avui dia són altres les causes que fan possible una cada vegada més constant regressió de la tortuga cap a nuclis cada cop més petits. Vegem-los tot seguit:

La destrucció de l'hàbitat:

Cal dir que les diferents fases de desenvolupament agrícola, juntament amb el turisme comercial i la urbanització del territori, han seguit un procés ascendent en els darrers anys, cosa que ha provocat una intensa modificació dels sistemes naturals de la zona. Igualment, les vinyes s'han establert en zones on les poblacions de tortuga havien quedat reduïdes i segregades, disputant-los els darrers hàbitats.

La captura d'exemplars per al seu comerç:

Les tortugues de terra han estat de sempre animals poc problemàtics i fàcils de mantenir en condicions d'estabulació. Diversos són els fins amb que es recullen aquests animals. En primer lloc, particulars, excursionistes o caçadors, quan es troben un exemplar de tortuga de terra, inevitablement la recullen per portar-la a casa. Però tot i essent aquesta pràctica comuna, no té la incidència de les grans captures amb finalitats comercials. Profesionals d'aquest sector han realitzat fins fa pocs anys moltes captures amb gossos especialitzats en els nuclis de més densitat.
La major incidència legislativa pel que fa a la protecció de les espècies ha creat un fre momentani a aquesta activitat.

La recollida d'exemplars amb finalitats científiques o d'exposició:

Factor que s'ha fet notar darrerament, ja que diverses institucions, tant nacionals com estrangeres, han actuat en els nuclis més coneguts i de major densitat.

La aridificació - Els incendis forestals:

Aquest és, ben segur, el problema més greu. A causa d'aquest procés d'aridificació s'altera el biòtop típic d'aquesta espècie, que es desplaça cap a altres llocs on troba condicions més favorables (vora els cursos d'aigua, per exemple, on hi ha més cobertura herbàcia i arbustiva).
El principal factor d'aridificació són sens dubte els incendis forestals a l'Albera. Un incendi en una regió ocupada per l'espècie, a banda de ser la causa de l'aridificació, comporta la mort directa d'aproximadament el 30% de les tortugues(1). Tenint en compte els estudis de supervivència de l'espècie, l'estructura i la densitat de la població, i la peridiocitat amb que afecten els incendis forestals aquesta zona, es calcula que en 20 anys la població de tortugues pot quedar reduïda a densitats tan baixes que facin inviable el seu manteniment en aquell sector.

Es fa totalment urgent la confecció d'un estricte pla de prevenció d'incendis forestals a l'Albera, per tal de mantenir l'únic nucli de reproducció de la tortuga mediterrània de la península ibèrica.

(1) FÈLIX,J . BUDÓ,J . CAPALLERAS,X . FARRÉ,M
Estructura de una población de tortuga mediterránea antes y después de un incendio forestal.
Treballs de la Societat Catalana d'Ictiologia i Herpetologia 2
(1989)

Inici de pàgina

Tornar a inici