LA TORTUGA DE RIEROL (Mauremys leprosa), L'ALTRA TORTUGA DE L'ALBERA

Quan habitualment es parla de la tortuga de l'Albera,gairebé a tothom li ve al cap la tortuga mediterrània, que és la que en els darrers temps s'ha popularitzat més, potser com a consequència del fet que l'Albera és l'únic i el darrer assentament d'aquesta espècie a la península ibèrica i la difusió que se n'ha fet des del Centre de Reproducció de Tortugues a Garriguella.

A grans trets, la distribució ibèrica de la tortuga de rierol seria la de tota la zona mediterrània, Catalunya, València, Múrcia, Andalusia i Extremadura. Més ocasionalment es troba també en certs indrets de Navarra, Aragó i Castella. A Catalunya, tot i que de forma puntual, es pot trobar en qualsevol comarca de vora mar. És a l'Albera on manté una població més abundant i estable.

És una tortuga lligada absolutament als cursos d'aigua, tal com diu el seu nom popular. A la nostra comarca la trobem, sense ser molt abundant, als aiguamolls, en alguns còrrecs del Cap de Creus-Serra de Rodes i sobretot a totes les rieres de l'Albera. De forma puntual, també ha estat trobada a l'Arnera(Maçanet de Cabrenys), a la Muga o al Manol.

A l'Albera, en alguns còrrecs i rieres pot arribar a ser molt abundant. Aquesta abundància disminueix considerablement com més cap a ponent, i el Llobregat n'és el límit de la població estable.

Als còrrecs i rierols de Capmany no hi es molt abundant, però si que és present sobretot al riu Llobregat, a la zona dels banys de la Mercè, on habitualment s'hi veu algun exemplar, i al Torrelles en tot el seu tram.


Dibuix de Llorenç Pascua
editat en el recopilatori Un cop d'ull a l'Albera de Joan Budó
col·lecció Llibres de l'Albera / Edicions l'Esquerda de la Bastida

Potser hi ha molta gent que s'estranya quan afirmem que als nostres rierols hi viu aquesta tortuga, potser perquè és un animal molt difícil d'observar. Viu exclusivament dins l'aigua o surt només a les vores i sobre les pedres per prendre el sol o per fer el niu als marges; al mínim soroll es capbussa i s'amaga entre les arrels o sota les pedres de les basses. Per tant, és difícil que la puguem veure tot passejant a menys de deu metres, ja que ella ens detectarà molt abans que ho fem nosaltres.

És una tortuga grossa, pot arribar als 20cm de llargada, no tan inflada com la de terra, i amb un color uniforme marró-verd fosc. Entre els dits de les potes hi té una mena de membranes que li faciliten la natació. Molts exemplars adults tenen algues aquàtiques al damunt, que alteren la textura i li donen una imatge estranya, d'aquí vé el seu nom científic: Mauremys leprosa.

En alguns llocs se l'anomena popularment tortuga pudenta, perquè desprèn una olor desagradable.

A diferència de la tortuga mediterrània(Testudo hermanni) que és hervíbora, la de rierol és totalment carnívora, menja peixos, granotes, larves d'amfibis, cucs, insectes, escarabats, etc., i també les restes de qualsevol animal mort.

Cal però, no confondre la tortuga de rierol amb l'altra tortuga d'aigua que també hi ha a Catalunya, la tortuga d'estany(Emys orbicularis), espècie de distribució molt més escassa i que a l'Albera no hi és present. Només ha estat citada en comptades ocasions a la nostra comarca, i possiblement eren animals alliberats o escapats.


Tot i que la nostra tortuga de rierol té pocs enemics naturals (alguns exemplars joves són depredats per guilles, turons o rates), i com que és aquàtica, els incendis forestals l'afecten poc, darrerament li ha aparegut un nou competidor, la tortuga de Florida(Trachemys Scripta). És una tortuga també aquàtica, molt més agressiva i que pot arribar a desplaçar les autòctones. Se'n comencen a trobar en tots els nostres rius, no només els de l'Albera, sinó els de tot Catalunya. Aquesta és la tortugueta que venen als comerços i que normalment es té a casa en unes petites piscines per entreteniment de la mainada. Però quan creix (pot arribar als 30cm de llargada), es torna agressiva (mossega), i no té espai a la petita piscina; llavors el que fa la gent és alliberar-les als nostres rius i arriben a foragitar les tortugues autòctones, cas que està passant actualment en molts llocs d'Europa. La importació i la comercialització a gran escala de les tortugues de Florida com s'està fent ara, dins uns anys pot fer variar substancialment el poblament de tortugues als nostres rius.