TORTUGA MEDITERRÀNIA (Testudo hermanni hermanni)

La tortuga mediterrània (Testudo hermanni) és una espècie de tortuga terrestre de distribució Paleàrtica que es troba al llarg de la conca de la Mediterrània ocupant d’oest a est els següents països: Espanya, França, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia-Herzegovina, Sèrbia, Macedònia, Albània, Bulgària, Romania i Turquia (Bertolero, 2015). També habita les principals illes mediterrànies: Balears, arxipèlag Toscà, Còrsega, Sardenya, Sicília, illes Jòniques i Eubea. La seva distribució tan àmplia ha permès la diferenciació de dues subespècies: Testudo hermanni hermanni (GMELIN 1789) a la zona occidentali Testudo hermanni boettgeri  (MOJSISOVICS 1889) a la zona oriental,essent el riu Po el límit entre les dues subespècies (Budó et. al., 2004; Bertolero, op. cit.).

Aquest queloni, que és l’única espècie de tortuga terrestre autòctona de tota la Península Ibèrica, abans es trobava àmpliament distribuït al llarg del prelitoral català tal i com demostren les restes trobades en jaciments paleontològics o arqueològics (Budó et al., 2004; Soler et al., 2005). Emperò, aquesta gran distribució es va anar reduint sobretot en els últims segles de manera que només varen quedar tres nuclis poblacionals situats al Montsià, al Garraf i a l’Albera (Budó et al.,op. cit.). Aquests nuclis es van anar reduint fins a desaparèixer en el cas del Montsià i del Garraf.

La població de l’Albera, en canvi, ha sobreviscut però ha estat greument afectada per diversos factors, tant naturals com d’origen antròpic. Dins els factors naturals podem destacar una alta taxa de depredació sobre els nius de fins al 57% de depredació per part de diferents mamífers com el senglar, la guineu o el teixó. A aquesta depredació cal afegir-hi la que té lloc sobre els juvenils per part dels mateixos mamífers que pot arribar a ser del 20% anual (Budó et al., 2004). També són de gran importància els incendis forestals que es produeixen de forma persistent a la conca mediterrània i que han sigut reiterats a la zona de l’Albera on habita la tortuga mediterrània (Bertolero, 2015; Ferrer et al.,2012; Soler et al., 2005). Aquests incendis afecten directament la població causant mortalitat sobre els individus i també l’hàbitat degradant-lo i fent-lo inhabitable.

Les activitats humanes han accentuat l’efecte d’aquests fenòmens reduint dràsticament les poblacions. Des de l’Edat Mitjana es va començar a implantar una ramaderia extensiva que va afectar molt el territori, alhora que es van començar a desforestar grans extensions de terreny per transformar-les en cultius (Budó et al., 2004; Soler et al., 2005). Aquests canvis van causar una gran pèrdua de l’hàbitat de la tortuga, reduint notablement les zones que podia ocupar i separant els diferents nuclis poblacionals de la zona de l’Albera, fragmentant la distribució local de l’espècie (Bertolero, 2015).

Aquestes modificacions de l’hàbitat perduren avui en dia. Les zones que encara es cultiven son inhabitables per la tortuga, mentre que a les zones on abans s’hi practicava ramaderia extensiva i que ara estan abandonades s’hi desenvolupa un sotabosc o màquia molt dens, convertint aquestes zones en poc favorables per la tortuga a més de tenir un alt risc d’incendi forestal (Bertolero, 2015).

A aquests factors cal sumar-hi la creació de noves infraestructures com pistes forestals o carreteres que malmeten directament l’hàbitat i altra vegada el fragmenten, dificultant el moviment d’individus pel territori (Bertolero, 2015; Budó et al., 2004). A més a més, s’hi afegeixen treballs de prevenció d’incendis forestals mancats de rigor científic que han degradat l’hàbitat de la tortuga o fins i tot han causat la mort directa d’exemplars (Budó et al., 2004; Ferrer et al.,2012).

Per últim, però no per això menys important, s’ha de tenir en compte l’espoli continu que ha patit la tortuga mediterrània en el darrer segle. Diversos autors parlen d’aquest procés: Bertolero (2015), Budó (2004), Ferrer (2012) i Soler (2005) fan referència a la pràctica que es va començar a dur a terme als anys 50 del segle passat, quan va començar a ser comú tenir una tortuga com a animal de companyia. No només actuaven els pagesos o caçadors de la zona que, en trobar tortugues, les recollien i portaven a casa, sinó que a més a més hi havia recol·lectors especialitzats amb gossos ensinistrats per localitzar-les, endur-se-les i vendre-les seguidament a majoristes de diferents localitats per ser, posteriorment, venudes al públic. Aquest ha sigut un factor amb un impacte molt gran sobre la tortuga mediterrània i que, tot i que en menor mesura, malauradament continua avui en dia fins i tot essent T. hermanni una espècie protegida per llei i estar prohibida la seva comercialització.

Així doncs, el conjunt de factors naturals i antròpics van anar empobrint la que avui en dia és l’única població natural de T. hermanni a la península, situada a l’actual Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera. La població comprèn actualment una àrea d’uns 130 km² i s’estima que la densitat és d’unes 0.3 tortugues/ha (Bertolero, 2007). Aquesta densitat és considerada extremadament baixa, deixant poques expectatives de futur per a aquesta població. Davant d’aquestes condicions, l’espècie està considerada a Espanya com a “En Perill d’Extinció (EN)” per la IUCN (Llorente et al.,2002). La justificació és que la seva àrea de distribució al país és molt reduïda (<5000km²), amb una sola població autòctona a Catalunya i la resta de poblacions considerades introduccions per l’home (Llorente et al.,ibíd.).

Valorant aquesta situació i per tal de treballar en la conservació de l’espècie es van emprendre diverses mesures de conservació:

– Mesures sobre l’hàbitat: l’any 1986 el Parlament de Catalunya aprovava la llei que declarava el Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, amb la inclusió d’una reserva natural per protegir específicament una part de l’hàbitat de la tortuga mediterrània. Dos anys després es va ampliar aquesta reserva amb l’adhesió d’una de nova. A més, l’any 1992, nou mil hectàrees de l’Albera eren incloses en el Pla d’Espais d’Interès Natural (Budó et al., 2004; Soler et al., 2005).

– Mesures de conservació sobre l’espècie: l’any 1984 a través del Grup d’Estudi i Protecció de les Tortugues de la IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura) es va articular la idea de construcció d’un centre de reproducció de tortugues, que es va instal·lar a Vilamaniscle. L’any 1992, aquest grup es va re-fundar amb el nom d’Amics de la Tortuga de l’Albera i es va traslladar el Centre de Reproducció a l’actual emplaçament de Garriguella. La gestió d’aquestes instal·lacions va a càrrec d’aquesta entitat amb la col·laboració del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i del Paratge Natural de l’Albera (Budó et al., 2004; Soler et al., 2005).